UPDIC Rebutja el projecte de Constitució del jutge Santiago Vidal
Des d’UPDIC s’entén que aquest esborrany constitucional està elaborat en clau autonomista perquè bandeja l’aspiració de la unitat dels Països Catalans.
La formació planteja que el català ha de ser la única llengua reconeguda com a oficial en la futura carta magna, juntament amb la llengua d’0c a la Vall d’Aran

Units per Declarar la Independència Catalana (UPDIC) la formació política que encapçala l’exalcalde de Gallifa Jordi Fornas, rebutja el projecte de constitució d’una futura república catalana elaborat per un equip de juristes al capdavant del qual hi ha el magistrat Santiago Vidal. Des d’UPDIC es considera que reconèixer la llengua castellana com a cooficial en el territori de la futura Catalunya independent pot tenir conseqüències letals per a la supervivència d’un idioma amenaçat com és el català. “Per nosaltres —apunta Fornas— el català ha de ser l’única parla oficial reconeguda a la constitució catalana, juntament amb la llengua d’Oc o occità (anomenat localment aranès) que serà oficial a la Vall d’Aran”.
Aquesta és una de les mancances, però no l’única, d’aquest esborrany de constitució, a parer d’UPDIC. “Tampoc ens convenç gens que el projecte promogut pel jutge Vidal no faci cap referència a l’aspiració de la integritat territorial de Catalunya i dels Països Catalans, i es basi únicament en l’actual mapa autonòmic espanyol a l’hora de fixar els límits geogràfics del futur Estat català. Entenem que les comarques de la Franja de Ponent (que actualment formen part de l’autonomia aragonesa) i la Catalunya del Nord (avui sota administració de l’Estat francès), han de ser reconeguts constitucionalment com a part de la Catalunya independent; també som partidaris de que es reconegui la lliure federació amb el País Valencià i les Illes Balears”, detalla Jordi Fornas.
Aquesta visió autonomista i claudicant, tal com s’entén des d’UPDIC, també es palesa en una mecànica electoral que, tal i com es planteja en l’esborrany constitucional que ara hem conegut, faria del tot impossible la representació efectiva i equitativa de la totalitat del territori català en el futur Parlament de la nació. Igualment, la formació política considera del tot idíl·lic en el món actual que es plantegi un Estat sobirà sense comptar amb unes forces armades professionals i de mida raonable, que s’ocupin de la vigilància de costes i del control de l’espai aeri i del territori.
Per damunt de tot, des d’UPDIC es considera que ha de ser el Parlament sobirà, d’acord amb la correlació de forces sorgides en unes eleccions de caire constituent, qui engegui el procés de dotar la futura nació catalana d’una carta constitucional moderna i democràtica —tant oberta a la participació de la ciutadania com sigui possible—, i que les iniciatives de caràcter privat com la del jutge Vidal i d’altres que s’estan gestant no fan altra cosa que distreure l’objectiu número ú en l’actual camí vers la plena sobirania catalana: aconseguir una majoria parlamentària suficient que declari de forma unilateral la independència al Parlament i proclami la República Catalana.
L’alcalde que va burlar la Llei de símbols
Units per Declarar la Independència Catalana (UPDIC) va sorgir fa uns mesos a partir de la iniciativa d’un grup d’activistes independentistes de forjar una agrupació d’electors amb l’objectiu de concórrer a les eleccions europees del maig passat, amb la idea de dotar-les de caràcter plebiscitari. Jordi Fornas, promotor d’aquella iniciativa, va abandonar poc després la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI), de la qual presidia el Consell Nacional, decebut en no rebre cap suport d’aquesta formació en l’intent de dur la qüestió de la independència al Parlament Europeu.
Jordi Fornas va guanyar les últimes eleccions municipals a Gallifa (Vallès Occidental) liderant una candidatura sota les sigles de SI. El 30 març de 2013, una moció de censura promoguda pels regidors de Convergència i Unió el va desallotjar de l’alcaldia, després d’una estranya maniobra d’un dels regidors del seu propi grup. Durant els quasi dos anys de mandat, Fornas es va fer popular per burlar la imposició de col·locar la bandera d’Espanya a la façana de la casa consistorial, amb l’estratagema de penjar un banderí d’escassa mida mentre que la senyera, l’estelada i la bandera del municipi, de grans dimensions, onejaven en màstils situats a la plaça de la vila, a pocs metres de l’edifici.
Fornas també va promoure que Gallifa es declarés “territori lliure i sobirà” i que fos el primer municipi en exercir la “sobirania fiscal”, terme que ell mateix va forjar i que ha fet fortuna, en substitució de la fórmula “insubmissió fiscal” que fins aleshores s’havia emprat en una campanya promoguda per l’associació Ara o Mai. Igualment, el 2 de febrer de 2013 Fornas va proposar a l’Assemblea de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que aquesta entitat municipalista es comprometés amb la màxima urgència amb la sobirania fiscal i amb promoure declaracions de territori sobirà entre els municipis que en són membres, cosa que es va aprovar per unanimitat però mai s’ha dut a terme.